La tomaca és una de les espècies hortofructícoles més importants a nivell mundial. A Espanya, amb una producció al voltant de la 2.500.000 de TM, és el cultiu hortícola més estès.
La domesticació de la tomaca, com la d’altres espècies de valor agrícola, ha suposat la progressiva reducció de la seua variabilitat genètica, limitant la capacitat de les varietats comercials per donar resposta a l’aparició de noves malalties. Aquest problema és especialment seriós en l’actualitat, en una indústria hortofructícola caracteritzada per intenses tècniques de producció i una xarxa comercial global; tots dos factors creen un brou de cultiu ideal per a l’aparició de noves malalties i per a la seua posterior expansió arreu del món.
El principal risc fitosanitari del cultiu d eal tomaca a Espanya és l’aparició de dues malalties d’origen viral: el virus de bronzejat de tomaca i la tomaca arrissada groga. Ambdós poden sgenerarpèrdues de més del 50% de la producció en els camps afectats.
L’estratègia més eficaç per combatre aquestes malalties consisteix en el desenvolupament d’híbrids resistents, per als quals el procediment que produeix millors resutats és la identificació de fonts de resistència en espècies pròximes a la tomaca i la seua Introducció en les varietats comercials d’aquest cultiu utilitzant tècniques de millora genètica.
El Centre de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana gestiona un dels bancs de germoplasma de les espècies hortofructícoles més importants del món. Un banc que actualment compta amb més de 10.000 entrades. A partir d’aquest material, el COMAV ha obtingut per l’empresa catalana Semillas Fitó, S.A, les línies de tomaca resistents a aquests dos virus, línies que són utilitzades per les llavors de Fitó per a la producció dels seus híbrids comercials.
En aquest mateix àmbit d’actuació, el COMAV treballa actualment amb la cooperativa Surinver, del Pilar de la Horadada, per obtenir varietats de pebre tipus Califòrnia resistent a les malalties de l’adobat de la tomaca i al mosaic de la cogombre dolça, i que s’adapten a l’àmbit de la Vega Baixa (Alacant), zona on es concentra la producció de pebres de la Comunitat Valenciana.
Centro de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana