Albufera pertorbada
Carles Sanchis Ibor. Investigador del Centro Valenciano de Estudios sobre el Riego
Fotografía: Servici Devesa-Albufera
En la teoria ecològica, una pertorbació és una alteració temporal generada per factors externs, abiòtics, biòtics o antròpics, que causa un canvi substancial en un ecosistema. Les pertorbacions ecològiques són part intrínseca de la dinàmica dels ecosistemes, contribueixen al seu modelat i evolució. Tard o d’hora apareix un foc, una plaga o una inundació que tot ho assolen. Després l’ecosistema és recupera, reordenat, reconfigurat, i torna al seu equilibri dinàmic.
L’Albufera ha rebut moltes inundacions en el passat, lleus pertorbacions que alçaven el nivell de l’aigua temporalment i aportaven sediments benvinguts pels llauradors. Ara, l’onada que el passat 29 d’octubre travessà la pista de Silla i agranà la barrera urbanística de l’Horta Sud ha causat un dany extraordinari. L’Albufera ha patit la pertorbació més forta de la seua història recent. Des que fa 50 anys va entrar en un estadi hipereutròfic, no havia experimentat una alteració tan sobtada i tan descomunal. La gent de l’Albufera va viure la tragèdia de forma silenciosa, cautelosa, conscient de que el dolor que se sentia en els pobles de dalt de la marjal era molt més profund. A mesura que han passat els dies i que les aigües s’han anat retirant, han emergit els problemes i els laments.
A hores d’ara, el desastre es fa evident en vàries formes i processos, impactes encara difícils de ponderar. El primer és la concentració d’abundants residus sòlids en un àrea d’unes 200 hectàrees en les marjals de Catarroja i Massanassa. Allí hi ha camps en els que l’acumulació de deixalles -mobles, productes industrials, fàrmacs- a penes deixava vore la terra fa pocs dies. El segon són els materials que estan dispersos per altres zones de la marjal nord o vora les mates i canyars de l’estany, alguns d’ells afonats en el tarquim o sotaiguats. Estos seran més difícils d’erradicar per complet. El tercer, la desfeta de la infraestructura de canals i camins de l’arrossar. A hores d’ara impossibilita la pràctica agrària en bona part de la marjal septentrional, de la mateixa manera que en estos moments està paralitzada la pesca en l’estany. Finalment, des de la nit de les riuades, les depuradores destruïdes i els col·lectors trencats deixen escapar una quantitat ingent d’aigües residuals que arriben de forma continuada al lluent.
Que la tragèdia de la nit del 29 d’octubre quede a l’Albufera com una pertorbació temporal està en mans de les administracions públiques, de la societat civil i de la comunitat científica. En estes hores és necessari, més que mai, un esforç generós, econòmic i humà, però el que encara és més desafiant, una exigent tasca de coordinació d’equips i actuacions, desinteressada, amb una altura de mires inusual en la nostra trista escena sòcio-política.
